| Maria del Mar Bonet |
The "Cançó de na Ruixa-mantells" is a famous Catalan poem written by Miquel Costa i Llobera and famously set to music and sung by Maria del Mar Bonet. It tells the tragic, poetic story of a madwoman wandering the sea-shore who lost her sailor love to the sea
The Story and Theme
- The Madwoman: She walks barefoot by the water, wearing torn clothes, singing a strange song about her lost sailor lover. She calls him, she awaits for him but the sea is mut. The waves come and go without bringing any answer.
- Na Ruixa-Mantells: A mythical or personified sea-spirit figure associated with the fierce sea winds that swallow ships and take men away.
- The Ending: A storm ends her wandering, her body is found in a cove, and she is buried on a quiet sandy beach where only sea lilies grow.
From the Isle of Mallorca
Cançó de Na Ruixa Mantells
Poem by Miquel Costa i Llobera; music by Maria del Mar Bonet
- Passant gemegosa com fa la gavina
- que volta riberes i torna a voltar,
- anava la boja del Camp de Marina
- vorera de mar.
- vorera de mar.
- Descalça i coberta de roba esquinçada,
- corria salvatge, botant pels esculls;
- i encara era bella sa testa colrada,
- la flor de sos ulls.
- la flor de sos ulls.
- Color de mar fonda tenia les nines,
- corones se feia de lliris de mar,
- i arreu enfilava cornets i petxines
- per fer-se'n collar.
- per fer-se'n collar.
- Així tota sola, ran ran de les ones,
- ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
- anava la trista cantant per estones
- l'estranya cançó.
- l'estranya cançó.
- "La mar jo avorria mes ja l'estim ara
- des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
- No tinc en la terra ni pare ni mare,
- més ell és aquí!
- més ell és aquí!
- La mar el volia, jamai assaciada
- de vides, fortunes, tresors i vaixells;
- i d'ell va fer presa dins forta ventada
- Na Ruixa-mantells."
- Na Ruixa-mantells."
- Un vespre d'oratge finí son desvari:
- son cos a una cala sortí l'endemà;
- i en platja arenosa, redòs solitari
- qualcú l'enterrà.
- qualcú l'enterrà.
- No té ja sa tomba la creu d'olivera,
- mes lliris de platja bé en té cada estiu,
- i sols ja hi senyala sa petja lleugera
- l'aucell fugitiu...
- l'aucell fugitiu...
No comments:
Post a Comment