Friday, January 27, 2023

Maria del Mar Bonet - Cançó de Na Ruixa Mantells

Maria del Mar Bonet


The "Cançó de na Ruixa-mantells" is a famous Catalan poem written by Miquel Costa i Llobera and famously set to music and sung by Maria del Mar Bonet. It tells the tragic, poetic story of a madwoman wandering the sea-shore who lost her sailor love to the sea

The Story and Theme
  • The Madwoman: She walks barefoot by the water, wearing torn clothes, singing a strange song about her lost sailor lover. She calls him, she awaits for him but the sea is mut. The waves come and go without bringing any answer.
  • Na Ruixa-Mantells: A mythical or personified sea-spirit figure associated with the fierce sea winds that swallow ships and take men away.  
  • The Ending: A storm ends her wandering, her body is found in a cove, and she is buried on a quiet sandy beach where only sea lilies grow.

From the Isle of Mallorca



 Cançó de Na Ruixa Mantells
  Poem by Miquel Costa i Llobera; music by Maria del Mar Bonet

Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.

Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.

Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collar.

Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.

"La mar jo avorria mes ja l'estim ara
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!

La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells."

Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari
qualcú l'enterrà.

No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...

             

No comments: