(VOICE OVER)
Els llums s’han apagat, han tret el pastís,
The lights are turned off. They brought the cake,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
parents, uncles, aunties and friends were clapping,
tots alhora, agrupats en un únic crit,
all together saying in unison
“que demani un desig, que demani un desig”.
'"make a wish!", "make a wish!"
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció,
and you, always anxious, when you are the centre of attention
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
stares at an indefinite spot in the dining-room:
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
one second, two seconds, three seconds, four and five.
(SONG)
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
Your eyes were wandering around in search of desire
les espelmes cremaven i alguns dels amics
the candles were lit and some friends
t’enfocaven amb càmeres de retratar,
were trying to take a photo of you
una veu comentava “ai, que guapa està”
and a voice was saying: Oh! how beautiful she looks!
i jo, en el fons, m’acabava el culet de la copa decidit
while I was finishing my drink at the back of the room, determined
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
to find the appropriate spot where I could shrink myself
Del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit
the size of a fly, the size of a mosquito
Per un cop empetitit, sota els tamborets
and once small, move under the stools
i la taula allargada pels dos cavallets,
and the table supported by two trestles
fer-me pas amb prudència per un entramat
and carefully make my way through a *
de sabates d’hivern, de confeti aixafat,
of winter shoes,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l’espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l’autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l’abast
i entre d’altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m’allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l’ull les espelmes es van apagant.
